1. |
Circularitat
02:42
|
|
||
|
Canten com bèsties fulles seques
arrossegant-se a raig pel terra
com els zombies d’aquella sèrie tan dolenta.
Muts tots els arbres sense fulles
semblen dits d’un mag, conjuren:
“La nova estació perdura.”’
Testimonis de l’edat
aletejos de pardals,
acariciant la matinada,
rascant l’aire matinal.
Quin espectacle més brutal
ens toca viure any rere any.
La vida és cruel
però ho és molt més la seva circularitat.
És any rere any, és any rere any, és any rere any
on tot sembla mortal.
I agafes forces per saltar
i no hi ha trampolí al final.
Ja surt el sol a Formentera,
jo tot sol bevent cervesa,
on és la festa que l’Estrella va prometre?
On és el somni, on és la idea
no queda foc, tan sols les cendres
i el fum de les falses promeses.
|
||||
2. |
Llum
02:38
|
|
||
|
Quin és el nostre niu
en aquest bosc on vam néixer tots
per deixar-nos portar i deixar-nos engabiar.
Quin és el nostre sentit aquí
que les ales per viure
ens les van tallar de petits.
I en veure-ho tot tan fosc
decidí calar-li foc.
Pintar el cel
de vermell pels caiguts.
Pintar el cel
de groc pels supervivents.
Pintar el cel
del negre més obscur.
Pintar el cel.
Tornar a començar,
tornar cap enrere,
tornar on casa teva
no era res més
que un tros de terra
i un sostre d'estrelles.
Cantar una cançó
que t'ompli d'amor
que tapi aquell buit
que sents cada dia.
No es pot fer pitjor, no.
Que no hi ha tirites
per un mal tan gran
com la pròpia vida.
Ells ens van treure la vida
però tranquils que nosaltres els traurem la llum.
|
||||
3. |
Loser
03:12
|
|
||
|
Perdre les ganes de veure't,
perdre els diners en beure,
perdre tots els ideals i amb ells el nom.
Parlen als convits i festes,
parlen de dur vides plenes.
Quin desperdici d'anys sentint soroll.
Sento un colom al cable,
“imbècil, aporta o aparta
que jo des d'aquí dalt ja em cago en tot”.
Cremen les hores i els dies,
cremes a qui més estimes
i sonen Jackson 5 en politò.
Jo tan sols vull marxar, retirar-me com un elefant,
vaig cansat d'arrossegar les deixalles del passat.
Però tranquils, menjaré i beuré l'aigua del mar,
no hi ha lloc, ni un forat, per un loser fracassat.
Perdre, hem vingut a perdre,
perdre, fins i tot al perdre
i en perdre la necessitat trobar el meu lloc.
Penso que la merda ens tapa,
penso "com pots suportar-me?"
si en aquest punt ja estic jo fart de mi.
|
||||
4. |
Quin goig
02:59
|
|
||
|
Tant se val si és bonic, normal o lleig
si tot acabarà cremat, podrit o en res.
Quin goig fan les dones passejant pel port,
les gavines reposant sobre l'onatge
amb les ales a la mar fan homenatge.
Que lleig les muntanyes desgastades pels xalets
i la forma en què tots dos hem acceptat
una vida on mai res és suficient.
El paradís que ens han promès no el veig gens clar
i els nens fan cua aprenent a fer-se grans.
Tant se val si és bonic, normal o lleig,
si tot acabarà cremat, podrit o en res.
Quin goig els coloms repartint-se un Tigretón.
Quin goig fan les rates desfilant per la ciutat
homenatge al poc que queda allà de la veritat.
|
||||
5. |
Tractat del que vindrà
02:54
|
|
||
|
Són molts anys
enterrant-ho tot.
Em vau dir: "ser feliç és qüestió
de no pensar tant i tant en l'error de ser un humà més".
Però amics meus tinc el pou ben ple.
I la merda ja vessa i les rates fan festes amb serps
a plaer dels meus laments
amb el pes d'habitar aquest planeta tan malament.
Companys, en vista del que vindrà
deixaré a banda substàncies que adormen la bèstia brutal
que trauré a passejar.
Mataré, mataré, de veritat.
Mataré, mataré, de veritat...
Amb la força de mil huracans,
amb l'ímpetu d'un fort plor per la pèrdua d'un familiar.
Pels enganys i encara més per les veritats.
Per aquesta inaguantable enajenació mental.
Per assegurar
no tornar a començar.
|
||||
6. |
Res
02:20
|
|
||
|
Sortir al carrer, cap al mercat
buscar el que em manca de veritat.
Omplir-me el cap amb el que jo
hauré de fer per ser un home de profit, un home bo.
Hores extra a la feina, tres horetes al gimnàs,
dues carreres amb sortides, amb sortides de veritat.
Escollir una dentadura nova per lluir
el somriure que mai tot sol hagués pogut fingir.
Res és el que vull que em donin
perquè res és més lleuger que més
és res molt més que més.
Res és més que més molt més que més
és res molt més que més
és res és res és res és.
Tornar al meu pis, tot al seu lloc.
On és el meu? On estic jo? On estic jo?
Cremar les cendres i el rigor,
calar-li foc a l’home de profit, a l’home bo.
|
||||
7. |
ET
03:13
|
|
||
|
Abans de veure-ho tot cremat
et miro als ulls i et veig en pau.
Abans d'estar els dos cap per avall
poso el cap en standby.
És molt tard per fer-se enrere i no val la pena.
Sota els peus la dinamita ens il·lumina...
Crides quan volem pel sostre,
jo t'agafo fort del braç.
Que bonica és Vallirana
quan la mires des de dalt.
Es fan petits els continents, també els problemes.
A certa altura tant se val si plou o neva...
Asteroides ballant
col·lisionen, espectacle brutal.
Mil estels de colors
entonant una bella cançó.
300.500 llums
fan figures a l'espai profund.
Tant me fa doncs casa meva és on ets tu.
I en el cel toques un astre
just abans d'explosionar.
Dius adéu a un xinès i 4 russos
de l'estació espacial.
Assenyales amb el dit, quina marcianada,
i amb la mà sobre el meu pit em dius "mi casa".
|
||||
8. |
Superhome
03:18
|
|
||
|
Estar despert o hipnòtic.
Fer el teu sentit, un propi.
Parlar al revés per gust,
sembrar pebrots pel teu sol ús.
Però està clar, això no serà demà.
Ni tan sols l'endemà de l'endemà.
Busques sentit en coses,
acumulant-les totes.
Des del lavabo a la cuina
hi ha foradets que et diuen “omple'm i vine”.
I quan t'ompliràs tu, no ho faràs demà.
Ni tan sols l'endemà de l'endemà.
Desperta, contempla... La moral de la societat accidental.
Esmorzes amb la ràdio
per saber què pensar.
Divendres nit dues o tres canyes
que guai, que guai, pensem igual però digue'm...
Quan pensaràs per tu, no ho faràs demà.
Ni tan sols l'endemà de l'endemà.
|
||||
9. |
Vida aliena
03:22
|
|
||
|
M'agradaria tocar-te el nas,
m'agradaria tocar-te.
M'agradaria tocar-te el nas
però potser en aquesta vida no,
potser en una altra.
M'agradaria estimar-te,
m'agradaria estimar-te.
M'agradaria estimar-te
però potser arribo un pèl tard perquè ja n'hi ha un altre
però potser arribo un pèl tard perquè ja n'hi ha un altre.
M'agradaria portar-te al ball,
m'agradaria arreglar-me.
Potser portar-te en un cotxe guai
però aquesta vida no és meva,
aquesta és d'un altre.
M'agradaria tancar el local,
m'agradaria abraçar-te.
Dir alguna cosa sense sentit
i potser veure un somriure a la teva cara.
Però potser en aquesta vida no, potser en una altra.
|
||||
10. |
Humanitat
02:35
|
|
||
|
Vora el port però lluny del mar
s’amaga com un animal, la ciutat.
El sol mulla els carrers d’un trist daurat
i ens mostra la sang d’un final fatal.
Surto abrigat com un esquimal,
busco escalfor entre llibres cremats.
La pell se m’esquerda com vidres trencats
i mentre moro em pregunto, per què has marxat?
La humanitat.
Ningú em parlarà com ho feies tu,
ningú em mirarà com ho feies tu,
ningú m’omplirà com ho feies tu
i ningú es menjarà el meu cor, tan sols tu.
|
||||
11. |
Corre fort cavall
03:32
|
|
||
|
Quina és al final
la destresa del cavall,
cavalcant a contratemps
esgotant la vida al seu alè.
Veure't reflexat,
tot cansat i malparat,
en dos ulls que ja no s'obren
i no saben d'on ve el cop per no aturar.
Savis retirats
aconsellen fer-ho amb calma
però a la línia de sortida:
nervis, hòsties, sang i cocaïna.
Tu confós com sempre
et deixes endur per la marea,
malgastant les ferradures
d'una vida curta i lenta.
Corre fort cavall
cap al mur que tens davant
i rebenta en mil partícules
els plans que t'han marcat.
Corre fort cavall,
crema els mars i els oceans
i alimenta les guspires
per la gran traca final.
|
||||
Karabash Barcelona, Spain
Debuten el 2017 amb ‘D’Humans i éssers’ que els permet guanyar diversos premis, arribar a la final del concurs de bandes emergents Sona 9 i fer més d’una cinquantena de concerts. La bona acollida de la seva proposta, música indie en català i amb contingut social, dóna ales al grup i el 2019 presenten ‘Societat Accidental’ (Au!Records), produït per Jordi Casadesús i mesclat per Paco Loco. ... more
If you like Karabash, you may also like:
The Seoul-based indie pop duo lean deeper into the interplay between dance and emotion on their second album for Beeline Records.
go to album
The musical project of Canadian actor Kaelen Ohm is filled with jazz, R&B, and folk influences.
go to album
Twenty-Seven EP
by Muna Ileiwat
Muna Ileiwat brings an unyieldingly honest perspective to songs that tow the line between soft pop & crisp electronica.
go to album
This debut from the Paris-based American artist showcases his genre-fluid sound.
go to album
Canadian singer, cellist, and producer filters sobering reflections on grief through a buoyant, balmy dream-pop lens.
go to album
Hideaway EP
by John Mark Nelson
Beautiful folk-derived songs on the new EP from John Mark Nelson center yearning melodies and gentle arrangements.
go to album
I'm Good. The Crying Tape
by Nalan (slimgirl fat)
A stunning set of post-modern swan songs from Berlin artist Nalan, contrasting gloomy 808s and anguished vocals with ebullient hooks.
go to album
