1. |
Delta
01:32
|
|||
2. |
Arquitectura Funesta
05:00
|
|||
Bé, us vull dir que jo estic molt apàtic,
tant me fa si banderes onegen o cremen,
si tot fot un pet com una crispeta
o peto per dintre com una croqueta
Em van dir que anés al cul del món
a retrobar-me amb el meu interior
i em trobo al meu vàter mirant-me al mirall
tirant la cadena dels meus ideals
Viatjant a Tailàndia, Malàisia o Pequín,
a l’Índia, al Japó , també a Berlín
es torna més buit que quan t’has anat
però amb 2000 fotos més per Instagram
Reparteixes la merda pels cinc continents
esborrant errors amb somriures de nens
però tornes al llit i l’omples de plors
sentint al pit un dolor molt fort
Això de viure el present
et mata les hores, t’engabia la ment
i veus com el gat et porta avantatge
gaudint de la vida robant-te el formatge
Tant se val tinguis roja o blava la sang
seran blancs els cucs que et surtin del nas
i val més company anar-se estirant
pel dia en què et tombis per no despertar
Somriu als ulls del teu final
les roses que creixin del teu cos ja mort
són molt més boniques que les del balcó
I busca’t ja un bon racó
on morir tranquil pensant en amics
i en altres persones que estan per aquí
Tot va començar en fotre un bon clau
i amb claus a una capsa acabarà
I el nus de la història és tan sols un ball
muntanya russa de plors i badalls
Som els actors extra d’una obra funesta
la molsa, l’escorça de la fruita dolça
i en ser conscients d’aquest conte vulgar
perdrem la por al somni més llarg
Tu que vas creure que portant corbata
faries del teu món un Paco Rabanne
però en veure’t tot sol vomitant al sofà,
veus que no fas res més que empitjorar
Tu que operant-te les tetes
faries bragueta i viuries d’atletes
pintes amb rímel els teus llençols
i el teu amant de blaus el teu cos
|
||||
3. |
No venim del Mico
05:25
|
|||
I les coses van passant,
temps al temps i anar tirant,
lloga un pis, compra’t un cotxe,
invita avui algú a dinar
Digue’m ara que ja ets gran
quant de temps ha de passar
per donar-te compte
que en aquí no es pot somiar
I si tens collons, company,
mira als ulls dels teus infants
i digues que tot és possible
que on vulguin ells arribaran
Reconeix que de petit
de tots els contes ens vam creure
el que deia que a la vida
ets feliç amb fills i feina
Anem cap a un altre futur,
un que torni molt enrere.
Comencem per no parlar-ho,
comencem per
oblidar
que venim tots del mico i dir que
volem més
que caminar a dues potes
que busquem volar
i arribar a palpar els núvols
i que no ens fa res
enviar a la merda aquesta societat
Veus ballar els edificis
amb tsunamis, també sismes.
Sents com crits d’homes amb traje
et diuen que ets un somiatruites
Escoltes, contra la ferralla
s’estavellen 600 trens
300 buques i 2 yates
i algun vol de Ryanair
I ara en el full en blanc
veus com peixos i elefants,
rapejant i fent break dance,
desafien la gravetat
I quan passin 3 formigues
a lloms de 3 grans gripaus
i una d’elles cridi hòstia
voleu fer el favor d’
oblidar
que venim tots del mico i dir que
volem més
que caminar a dues potes
que busquem volar
i arribar a palpar els núvols
i que no ens fa res
enviar a la merda aquest món i
oblidar
que venim tots del mico i dir que
volem més
que caminar a dues potes
que busquem volar
i arribar a palpar els núvols
i que no ens fa res
enviar a la merda aquest futur incert
i el progrés del món modern
|
||||
4. |
El Pescador
04:00
|
|||
Passa el temps, passa el temps i els segons es fan hores
i les hores són dies i la pena tot ho omple
Avui es mira al mirall i fa inventari dels anys
que s’amaguen entre arrugues i desenes de calls
Cordant-se les botes s’observa les mans
que ja fa temps només senten la xarxa a la mar
Els nens el saluden quan va cap al port
i agafa la boina i dibuixa un arc tort
Cansat d’aguantar-se el cap sobre les espatlles
fa un últim intent mirant dret cap al cel
Un cúmul de núvols recorda aquells temps
llàgrimes d’aigua dolça, foc d’ulls color mel
Agafa el timó trencant una onada
pensant quan junts reien menjant empanades
S’eixuga la suor del front, de la cara
com quan males notícies pintaven la casa
Quan deia no marxis encara i espera’m
i la seva veu fina li deia a la orella:
“tant tu com jo sabem que aturar el temps
és cosa de rellotgers”
Passa el temps, passa el temps i les tardes es fan llargues
i torna a la llotja amb una peixetada
El vent bufa ben fort i els ocells volen baixos
el seu cor es dispara en sentir una veu clara
“Vés i engega el motor, ja n’has fet prou
Deixa tot a l’esquena i no miris enrere
i recorda, tremolant,
quan ajuntàvem les mans en un últim instant”
Es tira a la mar mirant panxa enlaire
Hi ha estrelles que riuen, altres no ho fan gaire
La sal envaeix els pulmons i l’estómac
i els peixos fan cercles ballant una conga
Però al bell cel ell veu somriure la lluna
tornant a sentir les carícies confuses
Tancant fort els ulls, recordant les paraules:
“ens veurem algun dia al final d’aquest viatge”
|
||||
5. |
Espai Profund
04:59
|
|||
Moviments incerts
descriuen figures
Estàtues de gel
es desfan i dibuixen
Escletxes al cel roent
que resten, perdudes
A la vora del sol ponent
que les enlluerna i oculta
Ciutadans d’aquest món
roden i giren al seu torn
Un cos celeste o un de paper
una mirada o un raig de llum
que ens il·lumina i ens guia
cap a l’espai profund
Una òrbita a la pell
que avança i recula
cicatrius amb pols d’estel
galàxies de somnis maduren
Una constel·lació
d’impulsos i espurnes
escriuen la nostra acció
dins d’un vol sense motor
|
||||
6. |
Distància
03:59
|
|||
Sabem com viuen els pingüins
que no viuen al pol nord
Distingir el pingüí rei
del pingüí emperador
Fins i tot sabem què fa en Xin Li
amb el seu gos pequinès
que ni som amics, ni és famós,
ni tu ni jo sabem qui és
Mesurant bé la distància
juga un paper important
Com més a prop tenim les coses
menys control a les nostres mans
Ignorants d’un mateix
o de les trampes del cervell,
papallones a l’estómac
o el temor a fer-se vell
Sabem quin temps farà demà
i quin temps feia fa cent anys
quin és el camí curt
o com fer el camí més llarg
Els noms dels pocs planetes
que tenim al nostre abast
i els de les figures maques
que els estels faran brillar
|
||||
7. |
Pells Brillants
04:34
|
|||
Corre el riu, les fulles ballen
amb el vent que pentina l’aire
Dibuixem, amb simetria,
la poca història de la família
Un mussol, la claredat,
per l’astúcia pintaré un llop gris clar
Se’ns acosta el xaman molt cardat i diu molt sec:
“Ve un foc blanc que ens partirà com un llampec”
Plomes, trenes, oferim regals
Llances taquen la sorra de sang
Fletxes volen rectes sobre els caps
Deixarem el cos a terra i l’esperit en aquest cant
Cel rogent a l’horitzó
Sol ponent, cor valent
Amb plomatges d’animals
cavalcant a lloms de dos cavalls
Mira al mar, venen balenes
estan fetes de fusta i tela
Surten d’elles homes alts
disfressats amb pells brillants
|
||||
8. |
Sal i Pena
03:10
|
|||
Cau la nit i et llences
com un plom al mar i esperes
què algú et pesqui amb les sobres
d’una relació de merda
Flaixos il·luminen
tots els passos que dibuixes
atracant-te a mascles joves
anegats en mars d’hormones
I com sempre, vas dir que sí en comptes de no
I com sempre malament, ho fas tan malament
Mira enrere i no busquis el comiat
darrere teu s’omplen de negre els dies
dintre el teu castell de sal
I com sempre, vas dir que sí en comptes de no
I com sempre malament, ho fas tan malament
Agafes el creuer
primera classe un whisky amb dos gels
T’enfonses a l’aigua vermella
al bany blanc del teu piset
Els ulls fan de teló
tancant aquesta vida de dolor
Que ja no vols més obres
que amb aquesta n’has tingut prou
|
||||
9. |
El Pou
05:22
|
|||
L’habitació es fa més petita a cada segon
Es fa tan petita que ja sento els panys clavats al meu cos
Sovint quedo amb gent i m’endinso en converses que no van enlloc
i quan jo parlo, parlo de la mort i em quedo tot sol
Com aquell peix que es queda a la costa
amb pinta d’imbècil tractant d’aguantar
amb un ull al cel i altre a la sorra,
brànquies i espines tractant d’explicar
Que vaig caure al pou, vaig caure a dedins
Allà estava fosc i olorava a gris
Però no estava sol, ja n’érem tres mil
tractant d’escapar amb els peus, amb els dits
Vam sortir del pou sagnant i rient
pensant en què en caure ens vam trencar les dents
Que venim del pou, que no en sabem res
més que a la vida més baix no caurem
Miro una oreneta caient en ple vol, deixant un rastre de plomes al cel
i em poso molt trist i vaig a l’Ikea i compro uns quants quadres pel meu pis
Començo amb les llistes i entre les línies em quedo atrapat
i em pesen les hores i creu-me si et dic que això fa mal
Sento la sang palpitant al cervell, deixant de ser sang
passant a ser arsènic, viatjant pel meu cos de la forma més elegant
Provoca una força brutal que em sacseja i em tira a la cara les crostes, les penes
Perdent la raó, perdent les maneres, la mediocritat de la vida moderna
Com aquell peix que es queda a la costa amb pinta d’imbècil tractant d’aguantar
amb un ull al cel i altre a la sorra, brànquies i espines tractant d’oblidar
|
||||
10. |
Bombolles de Sabó
03:16
|
|||
Bona nit, disculpeu-me bona gent
he vingut de dalt del cel
per dir-vos a homes i nens
que esteu fotuts més que el que més
No vull ser molt alarmant
però no sé ben bé perquè
sento la necessitat
d’acabar amb la humanitat
La veritat es que em sap greu
per aquells pocs habitants
que il·luminen cada dia
els carrers amb ideals
I pels nens que tracen plans
fent bombolles de sabó
Trajectòria de la infància
que s’enlaira poc a poc
Però no tot és així
he vist nens plorant de fam
Sacrifici per comoditats
de l’home civilitzat
He vist guerres i pobresa
he vist llàgrimes de pena
he vist que la indiferència
és la vostra decadència
i em feu perdre la paciència
Amb un gran raig de colors formaré un grapat d’estels
amb espurnes generades per trocets de continents
Un grapat de llamps i trons pintaran de dol l’espai
Amb mil ànimes caduques talls d’arbres del capital
Amics meus, jo no us puc assegurar
que després d’estar content jo no em posi a plorar també
Ja està fet, he aclucat un dels meus ulls
mentre preparo el canó
per calcular amb precisió
el meu tir devastador
Amb tres de les mes mans
faig uns símbols molt estranys
i amb les meves antenetes
m’acomiado dels companys
i d’aquells vellets del parc
que asseguts en un bon banc
alimenten ocellets
i se’n riuen d’amagat
de parelles inexpertes
que s’abracen dibuixant
trajectòries amb ditets
que s’obren pas dins uns texans
Però no tot es així
he vist famílies trencades
per la violència i pels diners
per hipoteques inesgotables
|
||||
11. |
Home de Bosc
05:15
|
|||
Dalt d’una muntanya
hi ha un bosc dens d’arbres tupits
Dintre d’aquest bosc
una cabana feta amb pins
Al mig de la cabana,
una butaca dura i gran
A sobre la butaca
un home vell demana sang
Dintre d’aquest home
es troba l’odi acumulat
d’un rebuig constant
per dur la vida d’ermità
Mira als ulls brillants i vius
de tot el seu bestiar
i amb un cor valent
s’aixeca i pren la destral
Cabres, vaques, gossos
corren a favor del vent
Talla amb la destral els pins
mentre s’inunda el llagrimal
A sobre del més alt
el veuen somriure a la fi
Trenquen el silenci
com els trons de mil canons
irrompen a les fosques
deixant rastre del dolor
Exploten canonades
i semàfors tornen pols
súpers, benzineres
tot s’ensorra sota els troncs
“Compte amb el que oblides!”
diu el vell ja quasi mort
“Amb un cop d’alè
puc destruir tot el teu món”
Temps fa que d’estar-se quiet
el van anar ignorant
No parlava molt
i tampoc reia als comediants
Poc a poc solet
es va quedar sense companys
Juventut a l’ombra
de genolls tacats de fang
Alt i fort va créixer
com l’arrel d’un castanyer
Desterrat al bosc
alimentant-se d’esbarzers
En trobar un senglar
es va veure tot ell reflectit
“Ara se on vull viure
i el sentit de com morir”
Nútries, sargantanes
corren a favor del vent
Talla amb la destral els pins
mentre recorda el seu passat
Un crit els fa caure
i van directe a la ciutat
|
Karabash Barcelona, Spain
Debuten el 2017 amb ‘D’Humans i éssers’ que els permet guanyar diversos premis, arribar a la final del concurs de bandes emergents Sona 9 i fer més d’una cinquantena de concerts. La bona acollida de la seva proposta, música indie en català i amb contingut social, dóna ales al grup i el 2019 presenten ‘Societat Accidental’ (Au!Records), produït per Jordi Casadesús i mesclat per Paco Loco. ... more
Streaming and Download help
If you like Karabash, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp