D'humans i éssers

by Karabash

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €5 EUR  or more

     

1.
Delta 01:32
2.
Bé, us vull dir que jo estic molt apàtic, tant me fa si banderes onegen o cremen, si tot fot un pet com una crispeta o peto per dintre com una croqueta Em van dir que anés al cul del món a retrobar-me amb el meu interior i em trobo al meu vàter mirant-me al mirall tirant la cadena dels meus ideals Viatjant a Tailàndia, Malàisia o Pequín, a l’Índia, al Japó , també a Berlín es torna més buit que quan t’has anat però amb 2000 fotos més per Instagram Reparteixes la merda pels cinc continents esborrant errors amb somriures de nens però tornes al llit i l’omples de plors sentint al pit un dolor molt fort Això de viure el present et mata les hores, t’engabia la ment i veus com el gat et porta avantatge gaudint de la vida robant-te el formatge Tant se val tinguis roja o blava la sang seran blancs els cucs que et surtin del nas i val més company anar-se estirant pel dia en què et tombis per no despertar Somriu als ulls del teu final les roses que creixin del teu cos ja mort són molt més boniques que les del balcó I busca’t ja un bon racó on morir tranquil pensant en amics i en altres persones que estan per aquí Tot va començar en fotre un bon clau i amb claus a una capsa acabarà I el nus de la història és tan sols un ball muntanya russa de plors i badalls Som els actors extra d’una obra funesta la molsa, l’escorça de la fruita dolça i en ser conscients d’aquest conte vulgar perdrem la por al somni més llarg Tu que vas creure que portant corbata faries del teu món un Paco Rabanne però en veure’t tot sol vomitant al sofà, veus que no fas res més que empitjorar Tu que operant-te les tetes faries bragueta i viuries d’atletes pintes amb rímel els teus llençols i el teu amant de blaus el teu cos
3.
I les coses van passant, temps al temps i anar tirant, lloga un pis, compra’t un cotxe, invita avui algú a dinar Digue’m ara que ja ets gran quant de temps ha de passar per donar-te compte que en aquí no es pot somiar I si tens collons, company, mira als ulls dels teus infants i digues que tot és possible que on vulguin ells arribaran Reconeix que de petit de tots els contes ens vam creure el que deia que a la vida ets feliç amb fills i feina Anem cap a un altre futur, un que torni molt enrere. Comencem per no parlar-ho, comencem per oblidar que venim tots del mico i dir que volem més que caminar a dues potes que busquem volar i arribar a palpar els núvols i que no ens fa res enviar a la merda aquesta societat Veus ballar els edificis amb tsunamis, també sismes. Sents com crits d’homes amb traje et diuen que ets un somiatruites Escoltes, contra la ferralla s’estavellen 600 trens 300 buques i 2 yates i algun vol de Ryanair I ara en el full en blanc veus com peixos i elefants, rapejant i fent break dance, desafien la gravetat I quan passin 3 formigues a lloms de 3 grans gripaus i una d’elles cridi hòstia voleu fer el favor d’ oblidar que venim tots del mico i dir que volem més que caminar a dues potes que busquem volar i arribar a palpar els núvols i que no ens fa res enviar a la merda aquest món i oblidar que venim tots del mico i dir que volem més que caminar a dues potes que busquem volar i arribar a palpar els núvols i que no ens fa res enviar a la merda aquest futur incert i el progrés del món modern
4.
El Pescador 04:00
Passa el temps, passa el temps i els segons es fan hores i les hores són dies i la pena tot ho omple Avui es mira al mirall i fa inventari dels anys que s’amaguen entre arrugues i desenes de calls Cordant-se les botes s’observa les mans que ja fa temps només senten la xarxa a la mar Els nens el saluden quan va cap al port i agafa la boina i dibuixa un arc tort Cansat d’aguantar-se el cap sobre les espatlles fa un últim intent mirant dret cap al cel Un cúmul de núvols recorda aquells temps llàgrimes d’aigua dolça, foc d’ulls color mel Agafa el timó trencant una onada pensant quan junts reien menjant empanades S’eixuga la suor del front, de la cara com quan males notícies pintaven la casa Quan deia no marxis encara i espera’m i la seva veu fina li deia a la orella: “tant tu com jo sabem que aturar el temps és cosa de rellotgers” Passa el temps, passa el temps i les tardes es fan llargues i torna a la llotja amb una peixetada El vent bufa ben fort i els ocells volen baixos el seu cor es dispara en sentir una veu clara “Vés i engega el motor, ja n’has fet prou Deixa tot a l’esquena i no miris enrere i recorda, tremolant, quan ajuntàvem les mans en un últim instant” Es tira a la mar mirant panxa enlaire Hi ha estrelles que riuen, altres no ho fan gaire La sal envaeix els pulmons i l’estómac i els peixos fan cercles ballant una conga Però al bell cel ell veu somriure la lluna tornant a sentir les carícies confuses Tancant fort els ulls, recordant les paraules: “ens veurem algun dia al final d’aquest viatge”
5.
Moviments incerts descriuen figures Estàtues de gel es desfan i dibuixen Escletxes al cel roent que resten, perdudes A la vora del sol ponent que les enlluerna i oculta Ciutadans d’aquest món roden i giren al seu torn Un cos celeste o un de paper una mirada o un raig de llum que ens il·lumina i ens guia cap a l’espai profund Una òrbita a la pell que avança i recula cicatrius amb pols d’estel galàxies de somnis maduren Una constel·lació d’impulsos i espurnes escriuen la nostra acció dins d’un vol sense motor
6.
Distància 03:59
Sabem com viuen els pingüins que no viuen al pol nord Distingir el pingüí rei del pingüí emperador Fins i tot sabem què fa en Xin Li amb el seu gos pequinès que ni som amics, ni és famós, ni tu ni jo sabem qui és Mesurant bé la distància juga un paper important Com més a prop tenim les coses menys control a les nostres mans Ignorants d’un mateix o de les trampes del cervell, papallones a l’estómac o el temor a fer-se vell Sabem quin temps farà demà i quin temps feia fa cent anys quin és el camí curt o com fer el camí més llarg Els noms dels pocs planetes que tenim al nostre abast i els de les figures maques que els estels faran brillar
7.
Corre el riu, les fulles ballen amb el vent que pentina l’aire Dibuixem, amb simetria, la poca història de la família Un mussol, la claredat, per l’astúcia pintaré un llop gris clar Se’ns acosta el xaman molt cardat i diu molt sec: “Ve un foc blanc que ens partirà com un llampec” Plomes, trenes, oferim regals Llances taquen la sorra de sang Fletxes volen rectes sobre els caps Deixarem el cos a terra i l’esperit en aquest cant Cel rogent a l’horitzó Sol ponent, cor valent Amb plomatges d’animals cavalcant a lloms de dos cavalls Mira al mar, venen balenes estan fetes de fusta i tela Surten d’elles homes alts disfressats amb pells brillants
8.
Sal i Pena 03:10
Cau la nit i et llences com un plom al mar i esperes què algú et pesqui amb les sobres d’una relació de merda Flaixos il·luminen tots els passos que dibuixes atracant-te a mascles joves anegats en mars d’hormones I com sempre, vas dir que sí en comptes de no I com sempre malament, ho fas tan malament Mira enrere i no busquis el comiat darrere teu s’omplen de negre els dies dintre el teu castell de sal I com sempre, vas dir que sí en comptes de no I com sempre malament, ho fas tan malament Agafes el creuer primera classe un whisky amb dos gels T’enfonses a l’aigua vermella al bany blanc del teu piset Els ulls fan de teló tancant aquesta vida de dolor Que ja no vols més obres que amb aquesta n’has tingut prou
9.
El Pou 05:22
L’habitació es fa més petita a cada segon Es fa tan petita que ja sento els panys clavats al meu cos Sovint quedo amb gent i m’endinso en converses que no van enlloc i quan jo parlo, parlo de la mort i em quedo tot sol Com aquell peix que es queda a la costa amb pinta d’imbècil tractant d’aguantar amb un ull al cel i altre a la sorra, brànquies i espines tractant d’explicar Que vaig caure al pou, vaig caure a dedins Allà estava fosc i olorava a gris Però no estava sol, ja n’érem tres mil tractant d’escapar amb els peus, amb els dits Vam sortir del pou sagnant i rient pensant en què en caure ens vam trencar les dents Que venim del pou, que no en sabem res més que a la vida més baix no caurem Miro una oreneta caient en ple vol, deixant un rastre de plomes al cel i em poso molt trist i vaig a l’Ikea i compro uns quants quadres pel meu pis Començo amb les llistes i entre les línies em quedo atrapat i em pesen les hores i creu-me si et dic que això fa mal Sento la sang palpitant al cervell, deixant de ser sang passant a ser arsènic, viatjant pel meu cos de la forma més elegant Provoca una força brutal que em sacseja i em tira a la cara les crostes, les penes Perdent la raó, perdent les maneres, la mediocritat de la vida moderna Com aquell peix que es queda a la costa amb pinta d’imbècil tractant d’aguantar amb un ull al cel i altre a la sorra, brànquies i espines tractant d’oblidar
10.
Bona nit, disculpeu-me bona gent he vingut de dalt del cel per dir-vos a homes i nens que esteu fotuts més que el que més No vull ser molt alarmant però no sé ben bé perquè sento la necessitat d’acabar amb la humanitat La veritat es que em sap greu per aquells pocs habitants que il·luminen cada dia els carrers amb ideals I pels nens que tracen plans fent bombolles de sabó Trajectòria de la infància que s’enlaira poc a poc Però no tot és així he vist nens plorant de fam Sacrifici per comoditats de l’home civilitzat He vist guerres i pobresa he vist llàgrimes de pena he vist que la indiferència és la vostra decadència i em feu perdre la paciència Amb un gran raig de colors formaré un grapat d’estels amb espurnes generades per trocets de continents Un grapat de llamps i trons pintaran de dol l’espai Amb mil ànimes caduques talls d’arbres del capital Amics meus, jo no us puc assegurar que després d’estar content jo no em posi a plorar també Ja està fet, he aclucat un dels meus ulls mentre preparo el canó per calcular amb precisió el meu tir devastador Amb tres de les mes mans faig uns símbols molt estranys i amb les meves antenetes m’acomiado dels companys i d’aquells vellets del parc que asseguts en un bon banc alimenten ocellets i se’n riuen d’amagat de parelles inexpertes que s’abracen dibuixant trajectòries amb ditets que s’obren pas dins uns texans Però no tot es així he vist famílies trencades per la violència i pels diners per hipoteques inesgotables
11.
Home de Bosc 05:15
Dalt d’una muntanya hi ha un bosc dens d’arbres tupits Dintre d’aquest bosc una cabana feta amb pins Al mig de la cabana, una butaca dura i gran A sobre la butaca un home vell demana sang Dintre d’aquest home es troba l’odi acumulat d’un rebuig constant per dur la vida d’ermità Mira als ulls brillants i vius de tot el seu bestiar i amb un cor valent s’aixeca i pren la destral Cabres, vaques, gossos corren a favor del vent Talla amb la destral els pins mentre s’inunda el llagrimal A sobre del més alt el veuen somriure a la fi Trenquen el silenci com els trons de mil canons irrompen a les fosques deixant rastre del dolor Exploten canonades i semàfors tornen pols súpers, benzineres tot s’ensorra sota els troncs “Compte amb el que oblides!” diu el vell ja quasi mort “Amb un cop d’alè puc destruir tot el teu món” Temps fa que d’estar-se quiet el van anar ignorant No parlava molt i tampoc reia als comediants Poc a poc solet es va quedar sense companys Juventut a l’ombra de genolls tacats de fang Alt i fort va créixer com l’arrel d’un castanyer Desterrat al bosc alimentant-se d’esbarzers En trobar un senglar es va veure tot ell reflectit “Ara se on vull viure i el sentit de com morir” Nútries, sargantanes corren a favor del vent Talla amb la destral els pins mentre recorda el seu passat Un crit els fa caure i van directe a la ciutat

credits

released March 3, 2017

Música: Karabash
Lletres: Jose Soto, Guillermo Rodríguez i Cristina Jiménez

Karabash som:
Pau Gómez: Bateria i percussió amb bicicleta
Àlex Jassé: Baix i vocabulari modern
Guillermo Rodríguez: Guitarra, ukelele i distorsió
Jose Soto: Veu, guitarra i més coses com contrabaix, guitalele...
Cristina Jiménez: Veu i cors bonics
Marc Navarro: Sintetitzador, melòdica i sorolls

Han col·laborat:
Javi Esteban, amb el seu “savoir faire”, a la guitarra (Delta)
Marta Barbero al violí, un bon matí de diumenge (Bombolles de Sabó)

Enregistrat i mesclat per Marc Navarro durant la tardor del 2016
Masteritzat per Victor Garcia a Ultramarinos Mastering
Estampat, muntat i dissenyat amb els caps, mans i el cor de tots nosaltres

license

all rights reserved

tags

about

Karabash Barcelona, Spain

Debuten el 2017 amb ‘D’Humans i éssers’ que els permet guanyar diversos premis, arribar a la final del concurs de bandes emergents Sona 9 i fer més d’una cinquantena de concerts. La bona acollida de la seva proposta, música indie en català i amb contingut social, dóna ales al grup i el 2019 presenten ‘Societat Accidental’ (Au!Records), produït per Jordi Casadesús i mesclat per Paco Loco. ... more

contact / help

Contact Karabash

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Karabash, you may also like: